dilluns, 15 de novembre del 2010

ELLA, ÉS LA FADA DEL MEU JARDI


ella ... és la fada del meu jardí
la que m'inspira la que em dóna ganes de seguir
ella, és tot ...
ella ... és aigua fresca, és mar, núvols, ales, arbres, naturalesa, aire... vida
per ella pinto i guardo moments en el meu racó de mon
ella, és el meu trosset de sort

ella, fa que jo sigui jo.

ella, dóna sense condicions,
ella, blanca com la neu i transparent
com l'aigua de la font quan  desglaça  muntanyes
ella, esvalota als rius, i els calma,
ella, els guia al mar

ella, és el meu cor

ella, és la fada del meu jardi

lluita! no vull perdre't !!

t'estimo


EL, QUE DÍU LA FADA, DEL MEU JARDÍ
*Donar amor als que estimo, sabent que els importo, sentir molt endins la música, riure a “carcajades”, un orgasme, plorar sense poder parar, conversar amb entusiasme, mirar els estels a les quatre del matí i pensar que un es el meu pare que em diu: endavant !, trobar plaer mirant als ulls a qui parles sense conèixer-lo, tenir pressa per donar el regal, desitjar que arribi demà perquè t'agrada treballar, somiar despert........moments..., situacions de la vida que passa cada vegada mes apressa i que no sabem quan s'acabarà.
Fins llavors serè lliure.

Conxi

dissabte, 13 de novembre del 2010

BOSC ENCANTAT

  Heu vist els colors que ens acompanyen aquesta tardor? el bosc està content! els bolets estan al punt de trobada, alguns ... són més tímids que altres, i s'amaguen perquè els agrada estar sols. Els follets recullen aglans per fer els barrets i vendre'ls en el mercat del bosquet de les fades. L'aigüa del manatial, compon cançons de temps passats, fusionant amb les noves espècies de pedres perdudes, que van llançar ... alguns humans melancolics i riallers a la mar ... i solcant camins van arribar aquí, a prop de nosaltres. Passejant les he escoltat, i he vist lianes abraçades als arbres, abrigades amb bufandes de molsa  amb els verds més verds de tots els verds ... verds de grans prats banyats de tolls.
 Fa oloreta a llenya de cases intimes, plenes d'amics.


dissabte, 6 de novembre del 2010

ON VIVIEN ELS PEIXOS?

gran estrèpit ...
no sabíem res
no sabíem de vermell ni de blau
ni de capvespre ni d'alba
no sabíem ni de lluna ni de sol
ni de mar ni de boscos
no sabíem res

has de recordar ... sí, ho has de fer

sota els turons s'amaga un alè de boires
un crit un lament ... una història d'amor

ploro la teva absència

no sé ... on vivien els peixos