Jo soc... Montse Cogul

 soc... JO




Vaig néixer a Barcelona, prop de la Sagrada Família.

L'olor que més m'agrada és la que em recorda la infantesa, l'olor a Nenuco i a aiguarràs. A casa hi havia una pica enorme de pedra negra, durant un temps va servir per a moltes més coses...era banyera i taula a la vegada; el meu avi li va fabricar una tapa de fusta. Des de la pica es veien totes les galeries amb alguns vitralls de colors i jardins amb geranis i fonts d'aigua i patis interiors.. fins i tot es veia la meva escola, tenia dues palmeres molt altes sempre plenes d'ocells. La meva mare em feia les trenes encarada als grans finestrals.

El meu avi era músic, es guanyava la vida tocant el violí en els hotels i a les festes particulars dels rics. I quan tornava a casa per la nit amb els dits destrossats, baixava la tapa i es posava a pintar. El meu avi va morir poc després de néixer jo, l'únic que recordo és el so del violí: “El cant dels ocells”.
Passàvem els estius a Montflorit en una casa modernista, que va heretar la meva àvia paterna.  Allà va començar tot, el meu pare em va iniciar a la pintura, amb només cinc anys ja em tacava amb l'oli ! ...i feia les meves primeres passes  copiant els dibuixos de  Walt  Disney i els cromos de Vida y Color.
I així va començar la meva vida artística. Sempre que podia me n'anava amb ell a la muntanya a pintar paisatges, a la  Plaça del Pi a vendre quadres i dos cops a la setmana el Professor Pruna venia a casa a ensenyar-me les bones  formes del dibuix.  Però a mi el que m'agradava més de tot era pintar i omplir de mil colors la paleta ! I deixar-me de ponts i cases i flors i coses!...per a què volia dibuixar-los?...si ja els podia veure !

I, arribat el dia,  vaig decidir ser... JO i JO




[JO+I+JO-M.Cògul+06.jpg]
JO i JO  AUTORRETRAT M.COGUL

 La pintura és el meu somni més real 
i la fotografia és la meva espontaneïtat ... poesía visual 

i. .. saps que?
doncs ... que, m'agrada escriure ... imagino històries i me les quedo per mi ... després em preparo un cafè, encenc una cigarreta ... i llegeixo ... llegeixo fins a l'infinit. 
Quan l'infinit dorm, llavors ... els pinzells ballen al meu voltant i arriba la màgia.