dilluns, 15 de novembre de 2010

ELLA, ÉS LA FADA DEL MEU JARDI


ella ... és la fada del meu jardí
la que m'inspira la que em dóna ganes de seguir
ella, és tot ...
ella ... és aigua fresca, és mar, núvols, ales, arbres, naturalesa, aire... vida
per ella pinto i guardo moments en el meu racó de mon
ella, és el meu trosset de sort

ella, fa que jo sigui jo.

ella, dóna sense condicions,
ella, blanca com la neu i transparent
com l'aigua de la font quan  desglaça  muntanyes
ella, esvalota als rius, i els calma,
ella, els guia al mar

ella, és el meu cor

ella, és la fada del meu jardi

lluita! no vull perdre't !!

t'estimo


EL, QUE DÍU LA FADA, DEL MEU JARDÍ
*Donar amor als que estimo, sabent que els importo, sentir molt endins la música, riure a “carcajades”, un orgasme, plorar sense poder parar, conversar amb entusiasme, mirar els estels a les quatre del matí i pensar que un es el meu pare que em diu: endavant !, trobar plaer mirant als ulls a qui parles sense conèixer-lo, tenir pressa per donar el regal, desitjar que arribi demà perquè t'agrada treballar, somiar despert........moments..., situacions de la vida que passa cada vegada mes apressa i que no sabem quan s'acabarà.
Fins llavors serè lliure.

Conxi