mes îles

"On vivien els peixos" Té història una història, com totes les meves obres.
Una nit el vaig somiar, em vaig aixecar del llit i vaig començar a pintar com ho recordava. Al matí següent, quan ho vaig mirar, hi havia alguna cosa important que transmetia, però no m'agradava.
El dissabte d'aquella setmana, va venir un amic, què jo l'estimava molt. Va fer un gest amb la mà, mentre parlàvem de com ens anava la vida. I va ser aquell moviment amb el que vaig acabar l'obra.
El vaig pintar el 2006 ... una data molt significatiba de la meva vida.

De vegades un senzill moviment pot traslladar-nos a un sens fi de sensacions.
Les imatges, m'expliquen moltes coses

On vivien els peixos

tècnica: ploma, aquarel · la

mesures: 30 x 30

Apropament o Desenllaç

de vegades els mals entesos, ens poden portar a l'abisme .. el país de la penombra i la decepció.

de vegades no són mals entesos, són veritats camuflades, per nosaltres mateixos.

ja, tinc ganes de despertar d'aquest malson.

Cirera de Nit

 A la fresca, 

sota d'un mar de fulles nocturnes, 

jugant amb el vaivé de l'aire ahir mentre regava a la fosca nit, vaig sentir rialles, paraules relaxades ... 

gairebé oblidades, 

els fanalets de llum tímidament amagats, i la olor a terra mullada em van traslladar de puntetes 

al somni d'una nit d'estiu.

i, puc sentir com una espurna en el meu pensament,

l'inspiració de Monet, pintant els seus jardins tranquils i humits en un capvespre melangiós.

Mentrestant, el brollador d'aigua xiuxiueja amb les fulles, i, la frescor alleuja la meva pell.

Cargol de Sol

cargol
et tinc dit que et posis les botes d'aigua quan plogui

i si no plou, corre que tenim pressa

Ulls d'Ara

em dedico un instant, a mi

penso amb l'Albert, el meu germà

el temps passa amb massa pressa

poso un vídeo, ÚNIC ... i em relaxo ...

Històries de una Cirera de Bosc

Avui és un dia 8 de novembre ... veus,
ja falta poc per arribar al 8 de desembre.

Ups!
estic confosa!
avui és 9!!

que bé!
avui, estic lliure de dolor

El cel d'avui

Avui el teu somriure està tapat sota un cel blanc ...

no puc veure més enllà dels núvols

però ... puc olorar la pluja

fas una olor tan bona!! 

CAMÍ 9

desordre primitiu d'un temps 9
sota de la cullera hi ha un tovalló i unes estovalles i una taula i unes rajoles ... i una terra

                      

Dos masses i un dubte

La casa de les cireres 2011- Vendido

"Trossets de Mi"

  "Explicar Pensaments"

Día Rojo, Exposición "Trossets de mi" 2007. Acrílico 125 x 150 - Vendido 

Y... cuando todo termino, empezó un nuevo sueño.

Hay sueños que se cumplen, otros que se repiten, los hay que te hacen sudar, y no digamos los que te dan miedo, esos son tremendos. Me he despertado ahora mismo de una siesta... y he tenido uno de esos.
He soñado que bajaba por un terraplén a toda velocidad, con un coche que ni siquiera se del color que era, y ademas no conducía yo. Cuando íbamos a chocar contra un árbol, el coche sin mas, ha empezado a ir marcha atrás, y me he despertado agotada y afónica.
Quería descansar y estoy peor... bueno, por lo menos estoy viva.

...Y cuando todo termino, empece de nuevo.

Quiero subir a las estrellas,
donde el horizonte no existe
abrir los brazos sin tocar las paredes
bajar la cuesta para subir con mas impulso

...la sonrisa de Gisela,
me llena de energía.

AQUARI

Silence & Silence

Scheme

LLÀGRIMES

Lagrimas

Las tristezas son saladas,
Las de la felicidad no lo se, nunca llore por eso.
A veces, con un simple anuncio de la televisión he llorado
Recuerdo uno de seguros…
La gente se alineaba encima de un largo puente,  cogidos de las manos, alegres satisfechos felizes, acompañando una música de esperanza y de paz
Creo que decía algo así:
Ojala fuera fácil sonreír al mundo, si juntáramos nuestras manos lo conseguiríamos.

Si ya es difícil juntar dos manos, como vamos hacerlo todos, en el mundo.
En fin... hoy es como ayer y mañana.
Salado

28/9/2006.

CALEIDOSCOPIO

Vermells